Arrels

Era una vegada, que va ser un temps de canvi en el qual les persones buscaven a trompi cons el seu camí i les seves il·lusions. No trobaven la seva direcció per que anaven fent tombs i caminaven en cercle, sempre tornant al lloc on eixien. Un dia, una nena va néixer. I pensareu que això és normal. Dons aquella nena era realment especial per que deien les persones que la van conèixer que les coses que somiava, inclòs desperta, es feien realitat.  El seu pare i la seva mare pensaven que com qualsevol nen/a somiava massa, però un dia es van donar compte de que eixes il·lusions estaven sent la seva realitat. Un matí, que els pares van agafar un dia de assumptes personals al treball per gaudir de la seva filla, van anar a donar una volta pel carrer tots/es junt/es.    

Al eixir de casa, es van quedar sorpresos/es ja que es van adonar de que, de sobte, d’un dia a l’altre, la gent es deixava caure al seu davant una catifa roja per sentir que tothom i totdon eren igual de importants i especials. La gent al carrer aplaudien a les persones que somreien. Les persones majors deixaren de queixar-se dels/es joves i començaren a compartir experiències, a compartir un legat cultural i històric que feia temps estava oblidat. No hi havien animals abandonats, per que les persones es feien càrrec d’ells, i a més, l’Estat donava ajudes a les persones que ho feien. La gent s’enriquia de les cultures i llengües dels/es demés. Els que havien estudiat carreres tenien l’oportunitat de fer servir els seus coneixements en la practica, l’educació era un voler saber i la cultura un compartir de les persones. Les que treballaven estaven contentes amb la seva labor per que a diari eren valorades professional i econòmicament. Els aliments eren molt més barats ja que els caps de setmana hi havia torns al camp per anar a llaurar l’horta ecològica, que era de tots/es i per a tots/es, i per tenir cura dels animals que els proporcionaven aliment molt més sà, responsable i ètic. L’ús de les tecnologies era per necessitat i hi havia un consum responsable de les energies, donat pel fet de que s’abastien de energies alternatives. La carretera de la ciutat s’havia convertit en un gran carril bici, ja que les persones s’havien adaptat a les millores al transport públic i no calia el transport privat, per al qual hi havia un carril més xicotet per si era necessari. Els que tenien alguna cosa a dir, sempre tenien a algú que els escoltara i animara a actuar. Les que volien dir que no, ho feien sense cap problema. Cada persona era lliure de escollir el seu destí sense donar explicacions a ningú més que a si mateix/a, per que la resta de gent el/la recolzava a créixer, inclòs hi havien ajudes econòmiques per a eixir a conèixer països i es feien albergs a tot a reu per a gent que decidia aprendre de la vida viatjant. Les persones s’adonaven de que devien ser responsables i actuar coherentment amb els seus pensaments.  Possiblement, era com pensava la mare, un món on cadascú vivia sol/a a la casa de la humanitat.

Tal volta siga un dia somiat, un món llunyà, o siga imaginari…dons, si fem força, segur que aquesta tira que portem als ulls caurà i farem junts/es que els nostres camins i els dels/es demés es faja realitat.